Carles Ros
Carles Ros i Hebrera, né à Valence le et mort dans la même ville le , est un notaire, écrivain et éditeur espagnol dont l’œuvre est essentiellement consacrée à la culture et la langue valenciennes. Il est considéré comme l’un des précurseurs de la Renaixença au Pays valencien[1],[2].
Œuvres
    
Parmi ses œuvres figurent certaines compositions en monosyllabes (par exemple No pot dir al lo que yo ou Tu rat, qui tant te faç gran).
- En castillan
 
- Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano (1734)
 - Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752)
 - Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano (1732)
 - Breve diccionario valenciano castellano (1739)
 - Diccionario valenciano castellano (1764)
 - Formularios de escrituras publicas (1773)
 - Cartilla real, theorica practica, segun leyes reales de Castilla, para escrivanos
 - Corrección de vozes y phrases que el vulgo de Valencia, ùsa en su matèrno idioma
 - La Procesión del Corpus de Valencia en el siglo XVIII
 - Ràro diccionàrio valenciàno-castellano, ùnico, y singulàr, de vòzes monosylabas
 
- En catalan
 
- Tractat d'adagis i refrans (1733)
 - Romance entretingut hont se reciten las fatigas y treballs que passan los casats curts de havèrs : declarant quant y a quina edat es poden casar los pobres, que per als richs tota hora es bona (1750)
 - Rahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per mols camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secàRahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per mols camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secà
 - Coloqui nou, curios, y entretengut, hon se referixen la explicaciò de les Dances, Mysteris, Aguiles, y altres coses exquisites, tocants à la gran Festa del Corpus que es fa en Valencia (1772)
 
- Éditions
 
- Llibre de les dones de Jaume Roig (1735)
 - Rondalla de Rondalles de Lluís Galiana (1768)
 
- Attribuées
 
- Tito Bufalampolla y Sento el formal, habent oit llegir el rahonament del Pardal Siso y el Dragó del Colegi, determinar aquell anar a Sant Joan a fi de averiguar si el dit Sisó li respondrà à les preguntes que vol ferli, y en efecte dona conte de lo que sosuí quant tornà al puesto del campanile, y altres coses
 
Notes et références
    
- (ca) Biographie dans la Gran Enciclopèdia Catalana.
 - Frank Martin, Les Valenciens et leur langue régionale : Approche sociolinguistique de l'identité de la communauté Valencienne (thèse de doctorat), Presses universitaires du Septentrion, , 772 p. (ISBN 9782729537951), p. 73
 
Voir aussi
    
- Portail de la littérature
 - Portail de la linguistique
 - Portail du XVIIIe siècle
 - Portail de la langue catalane
 - Portail du Pays valencien
 
    Cet article est issu de Wikipedia. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.